PRIMER: La setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència ja declarada. I qui diu la setmana que ve, diu d’aquí a uns quants mesos. Però, sigui com sigui, el full de ruta és DUI més referèndum, i no esperem els divuit mesos. Com més ràpid, millor. Això sí, quan convoquem el referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers amb qui l’organitzarem, perquè l’estat espanyol no ho vol. I aquests estrangers ja fa temps que esperen la trucada de la Generalitat.

SEGON: No barregem el procés constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a la independència (crear un estat independent). Potser volem fer massa coses alhora. Centrem-nos.

TERCER: La negativa estatal a fer el referèndum ajuda a justificar una DUI amb el 48% dels vots. I més si convoquem el referèndum immediatament. Tranquils.

Quart: cens propi. Sense això, adéu-siau referèndum. Amb el cens espanyol, ens farien trampes. Per al referèndum català si et registres abans, votes. I si no, no. És evident que no tothom voldrà votar, ni inscriure’s al cens. Només faltaria. No patim pas gaire si la participació és baixa. El món ho accepta igual. I d’exemple, Irlanda del Nord, que va votar ser britànica i la participació no va arribar al 40%. Bàsicament, van anar votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel que fa a la independència.

Pel que fa a la constitució catalana, no esperem a tenir-la completa per a ser independents. Que ens coneixem. Fem un document brevíssim, de deu articles o quinze, que serviria durant uns quants mesos i prou. Es respecten els drets humans, els drets individuals, etc. Centrem-nos.