Com ja sabeu la majoria, la DUIAP, som un moviment transversal que volem la independència, sí o sí, i no només això, si no que sabem que el darrer acte de qualsevol independència és la Declaració d’Independència. Per això diem tres Sí!

No podem parar de aportar el nostre gra de sorra, que amb la col.laboració de tots vosaltres serem un poble més unit, més cohesionat i anem fins a la meta, LA INDEPENDÈNCIA.

El bombardeig d’informació sobre les conseqüències d’una futura República de Catalunya és abassegador. El discurs de la por és constant per part dels mitjans unionistes o centralistes. Què si ens faran fora de la Unió Europea, del Tractat de Schengen, del lliure comerç, del Euro. Les vies per arribar a un procés de secessió de l’estat espanyol de forma acordada s’esvaeixen dia a dia. La darrera resposta del president de govern espanyol no deixa dubtes oberts sobre aquesta possibilitat. Per tant els camins, les vies o la ruta del nostre procés és cada cop més rectilínia: fer una consulta pel nostre compte, convocar unes eleccions plebiscitàries o declarar la independència.

Des de fa temps pensem  que la darrera opció serà finalment la que ens durà a ser lliures. És, segurament, la més trencadora. Però la ineficàcia de l’estat espanyol ens està omplint de raons i justificacions internacionals per prendre aquesta decisió. Estem segurs que el reconeixement internacional de la República de Catalunya vindrà de la mà del Tribunal Internacional de la Haia desprès d’un procés on tots els estats centralistes veïns (França i Itàlia, sobretot) es posaran al servei de l’estat espanyol. Però la voluntat d’autodeterminació d’un poble  expressada a traves dels seus representant electes – diputats, alcaldes i regidors – sumada als centenars de milers de peticions signades en forma de vot dels catalans i catalanes, tindran una força inexpugnable davant un tribunal neutral i just com aquell. Per tant cal cercar dates adients per celebrar consulta i declaració.

 La data de la independència d’un poble és important. Generalment és celebrada de forma anual amb actes representatius dins una jornada festiva. Per la qual cosa crec que és important que la Declaració sigui feta en una data d’antuvi significativa. Aquestes són les raons:

- Desprès de dos anys de manifestacions massives de catalans i catalanes en aquesta data tant significativa demanant la independència. La següent, corresponent a l’any 2014, hauria de ser una manifestació per la seva consecució. El poble de Catalunya ha de tornar a sortir al carrer en una expressió d’alegria per la seva llibertat. Altrament es fa difícil de pensar sense caure en el desànim que serem capaços de convocar-lo novament en un acte reivindicatiu i pacífic com fins ara. Qui no té a la memòria aquell aforisme de “a la tercera va la vençuda”.

- Desprès de desenes d’anys celebrant en la nostra Diada una desfeta i una pèrdua de les nostres llibertats. Arribarà l’hora de canviar el signe de l’11 de setembre transformant-lo en una celebració positiva de la reconquesta de la llibertat d’un poble sense oblidar la nostra història. L’11 de setembre ha de continuar essent la nostra Diada. Una Diada que ha de marcar en els nostres descendents el record d’una lluita pacífica que ens haurà dut a través d’allò que ja s’haurà batejat com a Via Catalana, una nova forma d’assolir la llibertat d’un poble.