DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA.

El Tribunal Internacional de justícia, ha dictat sentencia. Fer una declaració unilateral d’independència que significa la secessió d’un tros d’un estat, i la creació d’un nou estat, és legal i legítim.

El Dret internacional, n’ha posat les bases i la diplomàcia internacional, ha corroborat les bases de legitimitat al fet democràtic que té tot poble, mitjançant els seus representants politics escollits democràticament, ha decidir el seu futur i com s’ha d’organitzar el nou estat. Ha exercir el Dret d’Autodeterminació.

La voluntat d’un poble només és pot saber mitjançant consultes i eleccions. Cap enquesta, cap valoració metafísica, pot esbrinar on és una majoria social. És per això que els demòcrates ens hem dotat del mecanisme més sublim i més justs mai inventat, una urna i el vot. Aquest binomi representa la modernitat democràtica de les societats que fa temps han abandonat el terreny de les injustícies i de les imposicions.

És un full de ruta que vol respectar la legalitat vigent, sense cap pregunta històrica, i que vol donar el mateix valor al SI com al NO. És un full de ruta ple de democràcia, on és demana que tothom i sigui independentment del seu vot o dels seus sentiments. En definitiva i per primer cop és demana a tot un poble que parli i que decideixi i només ho pot fer amb democràcia i com senyera, el vot.

Cap referendum o consulta serà possible, ho sabem la legalitat espanyola no vol, i no és que no pugui ser, senzillament tenen por a la resposta i al que significa. La resposta ningú la sap, però Catalunya s’arrisca perquè vol saber. És el seu significat el que més esgarrifa als espanyols. Permetre-ho seria de facto reconèixer que existeix un poble diferenciat al espanyol, el català. Altre cop és repeteix la historia, ens volen de la seva propietat i el preu a pagar se’ls i en fot.

Els espanyols tenen el control total de la legalitat vigent, i si no ni ha prou per ilegalitzar el que calgui, faran Decrets, Lleis, fins i tot són capaços de reformar la seva constitució per evitar qualsevol escletxa interpretativa política que pugés afavorir un procés democràtic on els pobles que conviuen a la península poguessin arribat l’hora decidir. Ho han fet amb la llei de partits, amb la llei antiterrorista, amb la doctrina Parot, amb la nova llei contra el català, amb sentencies contra l’Estatut, amb la llei d’unitat de mercat, amb la llei de costes, amb la reforma constitucional per controlar el dèficit espanyol, etc.....

Som davant d’una cruïlla històrica, o ens saltem la legalitat espanyola o ens quedem on som. Tot sembla indicar que el poble català i la majoria política han decidit tirar pel dret. Primer amb una observança integral de la legalitat espanyola i si no ens mereixem la resposta política adequada, anar per feina després.

Anar per feina sense una part de la legalitat espanyola, comença ara ha visualitzar-ne com la millor proposta. L’any 2009, Reagrupament, ja va oficialitzar solemnement que “l’única possibilitat” de ser lliures i amb reconeixement internacional era fer una Declaració Unilateral de Independència des de el Parlament de Catalunya, al voltant de la legalitat d’unes eleccions autonòmiques i amb la legitimitat d’un programa polític i d’una majoria representativa en el Parlament. Veure ara que partits, politics, juristes, opinadors ho defensen ara com una opció tangible, si més no ens omple de satisfacció.

Cap camí més és possible i ens i podem posar com vulguem. Cada llei que faci aquest Parlament català anirà de pet al TC espanyol. Cada moviment per fer estructures d’estat, serà boicotejat econòmicament i políticament per l’estat espanyol.

Ara el temps ens va a la contra. Sense diners, impugnats, espiats, difamats, menyspreats, i retallant per donar una imatge internacional de seriosos, pot ser l’ocàs. L’estat espanyol sap que perdre una de les darreres colònies, ara suposa de facto un terratrèmol que posaria en perill les seves essències pàtries. Ells utilitzaran tots els mecanismes, legals i il·legals per acollar-nos i per mantenir-nos espanyols. Ells no poden prescindir de la Catalunya productiva, nosaltres ho sabem i ells també.

Els seus homes del servei d’intel·ligència, els seus analistes, estan hores d’ara calculant, repensant estrategies i tàctiques per fer avortar el full de ruta. Ells són sabedors dels taimings per ajustar i prohibir legalitats. Ara la partida és descoberta i és el moment d’explicar als catalans tots els “Plans”. Només amb el vincle, que l’hem de fer sagrat, del poble i dels politics farem possible la transició, i ara el poble ha de saber que si no tenim REFERENDUM, a continuació venen unes ELECCIONS i després una DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, si tenim majoria democràtica i política suficient.

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.                                                                       Joan Fuster